Tercer dia, amb una paraula, esgotador. Amaneix al campament amb molt de fred, semblava que no apareixerien molts núvols en el dia de hui. Degut al cansament acumulat, alguns xiquets necessiten l'ajuda dels monitors més originals per desperta-los. I a nosaltres aquesta part ens encanta. Després del desdejuni, els acampats ixen corrent fins les tendes, per intentar posar ordre en la lleonera. Com era d'esperar, hui les tendes estaven molt més netes que el dia anterior. Els monitors de guàrdia, sent justos, han aprovat a tots els grups. I és que enguany, els acampats s'estan comportant de 10.

Ja en el bon dia, Thara, la cap de campament, ens parla sobre la JUSTICIA. Complicat valor, que costa entendre per part dels més menuts. Després d'una dinàmica reflexió, comenca el joc del matí. Apareix una jutgessa, tota apanyà ella, i amb aires de superioritat ens afirma que un dels 5 personatges principals és qui ha amagat el maletí. Els acampats, decideixen dividirse en 4 grups, cadascun defensant a un personatge (quedant excent de culpa l'adorable Gumersindo). La jutgessa decideix jugar a un rally humorístic, per vore si conseguim trobar finalment al culpable.

La psiquiatra, Dra. Lola Selevalabola, i el científic del FBI, amb el detector de metalls, construit el dia anterior

Després del joc, hem gaudit d'una meravellosa celebració de l'eucaristia, amb companyia dels Juniors MD Xirivella, a qui estem molt agraïts de compartir una part d'aquest campament. En l'evangeli de hui Jesus ens ha dit: "¿Porque me has visto has creido? Dichosos los que crean sin haber visto". Nosaltres, com a Juniors, creiem en Déu i en les seues ensenyances.

Del dinar poc que dir, tot molt bò. Aquesta fotografia ho resumeix tot.

La cap de centre, Ana M, i Rafa (com no, amb una de les seues carasses)

A l'hora de la siesta hem tornat a fer tallers i a jugar a cartes, parxís, bàsquet, futbol... Demà s'acaben els tornejos! Qui guanyarà?

Una vegada ens hem dutxat, ens han visitat la psiquiatra i el científic del FBI de nou. Ens han dit que la jutge no s'ha pronunciat, però que ens dona llibertat per gastar el detector de metalls a una zona sospitosa del campament. Hem anat fins el camp de multiaventura, una de les activitats estrela del campament. Allí, tots ens hem tirat desde la tirolina i hem alliberat molta adrenalina. A més, ens ha servit per superar les nostres pors i vertigens. Ens ho hem pasat de luxe! (ai que bé!, ai que bé!)

Grup d'Identitat II xiques. Unes autèntiques campiones!

Comenca a fer-se fosc i toca la reunió d'equips, on participem, grup per grup, en una dinàmica on s'ens inculca el valor de la justicia. I en el bona nit, les families Alcañiz Lapuebla i Lapuebla Meseguer, han tingut l'honor de baixar bandera una vegada més. Es despedeixen del campament, però els vorem el pròxim dissabte al centre.

Monitors i futurs monitors baixen bandera. Miquel i Judit ja estan acostumats.

Arriba la última nit del campament. Baixen les temperatures i el cel és fosc. En l'ambient es respira inquietud. Tal vegada provocada per la possibilitat de trobar al responsable del maletí perdut. Els acampats es posen nerviosos i els personatges no ajuden. Els monitors conviden als acampats a seguir el rastre d'unes pistes, en que hi ha parades amb els personatges, que els contaran cada ú una història. Finalment, al enllaçar diverses versions i superar nombroses proves divertides, a la par que enardidores, descobrim que el culpable és el COMISSARI! Ningú s'ho esperava al campament. Els aprenents a policies posen al comissari a disposició judicial. Demà sabrem com acaba la història...

El campament ja dorm. Els monitors ja ens hem reunit. Hui, més que mai, els acampats s'han dormit al primer contacte amb el sac. Tan sols es sent el soroll dels grills. Nosaltres ens despedim, necessitarem forces per a demà.

SEMPRE UNITS!

"El tiempo es un gran maestro que arregla muchas cosas" (Pierre Cornielle)

Arranca el segon dia! A les 8:30 els monitors toquen diana i ens costa ixir del sac, però tot ESFORÇ té la seua recompensa. Després d'agafar forces (ens faran falta al llarg del dia) en el desdejuni, comença la revisió de tendes. Temps en què des dels més menuts als més grans aprenen a tindre en ordre les seues coses i s'esforçen per que els monitors els posen una bona nota. Qui sap, tal vegada el grup més ordenat tinga una recompensa. I així ha sigut, en el bon dia, el grup dels més menuts ha pujat bandera, demostrant que amb responsabilitat i alegria es poden fer moltes coses.

Ja després d'esmorçar, ens han visitat uns personatjes un tant peculiars, com a mínim. L'intrèpid comissari i els seus dos ajudants maldestres, que ens han entrenat per poder superar unes proves físiques molt complicades. Els acampats estan en forma i els policies ens donen l'henorabona, doncs tots han conseguit superar la pista americana. No obstant, no hi ha recompensa, ja que seguix sense aparéixer el maletí...

El comissari i els aspirants a policies explicant el dur recorregut de la pista americana

Grup dels més menuts (pacte i prepacte) superant la prova de l'equilibri. Es necessita molta concentració mental per no caure.

Sembla fàcil però no ho és. Les xiques d'identitat I botant juntes a la corda. Son unes atletes!

Una vegada hem dinat hem gaudit d'un poc de temps lliure, en el que el grup d'identitat I xics ha arrasat en les competicions de futbol i bàsquet. El pin-pon és per als d'experiència I. No obstant, els demés acampats no han dit l'última paraula... Aquells que no han volgut participar en els tornejos han pogut fer polseres i altres senzills tallers. O simplement escriure cartes a la bústia de l'amor. A les 16:00 ens hem dutxat. Necessari després de tant d'esforç físic.

I quan creiem que res ens podia sorprendre...aparéixen el comissari i el seu ajudant amb una idea meravellosa: construir un detector de metalls. Clar! així trobarem el maletí! Ens hem passat la vesprada fent un taller en cadena, amb música i berenar. Ens ha quedat xulísim. Per finalitzar hem fet un concurs de ball, com mostra la imatge.

Com no podia ser menys: Saturday night. Què seria un campament sense aquests balls?

Pariex increible, però després de sopar ens ha visitat una psiquiatra molt extravagant, que treballa amb el cos policial (ja sabiem nosaltres que aquells 3 els faltava una arandela...). Ens ha dit que tot policia ha de superar unes proves psíquiques per poder formar-se correctament. Doncs no sols servix el físic i l'inteligència tecnològica. Hem vist el nostre perfil psicològic i ens hem compromés a millorar-lo, junt amb un joc divertit de preparació a una marxa.

El dia s'acaba al campament. Les llanternes s'apaguen. Els xiquets badallen de camí a les tendes i els sacs ens esperen. Resem una oració, per donar gràcies a Deu, per tot el que tenim, pel que som, per aquesta oportunitat de poder conviure amb altres companys juniors. Una impremta inesborrable. Bona nit... i fins demà.

SEMPRE UNITS!

"Las cosas no se dicen, se hacen. Porque al hacerlas se dicen solas" (Woody Allen)

LA CONFIANÇA. Així ha arrancat el primer dia del campament. Confiança en el grup de monitors, confiança en els companys de grup i confiança en el campament. Un campament que es planteja divertit, amb moltes sorpreses i amb activitats molt treballades, que intenten ensenyar als joves els valors cristians del nostre moviment.

Hem arrivat al voltant de les 11:30 a Casillas de Ranera, amb una breu parada per estirar les cames. El viatje s'ha fet lleuger, i és que quan ú està content i amb il·lusió (+nervis) el temps passa volant. Per això mateix hem d'aprofitar aquests dies. Després, és clar, hem descarregat l'autobús, amb l'ajuda de tots. Tot i això, ens hem assabentat de que ens faltava el maletí misteriós que haviem vist a l'autobús, què havrà sigut d'ell...

Imatge 1. Grup d'acampats descarregant material

Una vegada tot el material, motxilles, sacs... en el seu lloc, hem esmorçat. Més tard ens hem distribuit per grups i la cap de campament ens ha explicat les normes bàsiques de convivència.

Ja després de dinar hem pogut gaudir de temps lliure, on la majoria dels acampats s'han apuntat a tornejos de pin-pon, bàsquet, futbol, parxís, truc, etc. Al acabar de berenar, la cap de campament ens ha comentat que acabava de parlar amb el cap de policia, per denunciar el robatori del maletí misteriós. Però els acampats no s'han quedat tranquils i han decidit pegar voltes pel campament, per vore si el trobaven. Així, hem jugat a un rastreig, on hem participat en proves, que ens han ajudat a conéixer el campament i la resta de companys.

Imatge 2. Mural d'una de les proves del joc de la vesprada

Al acabar el joc, ens hem reunit per grups, per tal de parlar de la confiança. Hem sopat i hem jugat altra vegada a un altre joc interesantísim, en el que es requería l'habilitat de raonament dels acampats. Ja comença a refrescar un poc per ací. Ens apareix el comissari i li expliquem el cas del maletí. Ell ens demana ajuda i nosaltres acceptem. Així comença la nostra aventura policial. Juniors Sant Pere MD, sempre del costat dels bons.

Us deixem, perquè ja hem acabat la oració de la nit i els acampats van directe cap a les tendes. Esperem que els nervis del primer dia deixen dormir a tot el campament. Demà més i millor.

SEMPRE UNITS!

La lletra en cursiva pertany a l'ambientació del campament