CRÒNIQUES CAMPAMENT DE PASQUA '14_ALTA-LAI

Arranca el segon dia! A les 8:30 els monitors toquen diana i ens costa ixir del sac, però tot ESFORÇ té la seua recompensa. Després d'agafar forces (ens faran falta al llarg del dia) en el desdejuni, comença la revisió de tendes. Temps en què des dels més menuts als més grans aprenen a tindre en ordre les seues coses i s'esforçen per que els monitors els posen una bona nota. Qui sap, tal vegada el grup més ordenat tinga una recompensa. I així ha sigut, en el bon dia, el grup dels més menuts ha pujat bandera, demostrant que amb responsabilitat i alegria es poden fer moltes coses.

Ja després d'esmorçar, ens han visitat uns personatjes un tant peculiars, com a mínim. L'intrèpid comissari i els seus dos ajudants maldestres, que ens han entrenat per poder superar unes proves físiques molt complicades. Els acampats estan en forma i els policies ens donen l'henorabona, doncs tots han conseguit superar la pista americana. No obstant, no hi ha recompensa, ja que seguix sense aparéixer el maletí...

El comissari i els aspirants a policies explicant el dur recorregut de la pista americana

Grup dels més menuts (pacte i prepacte) superant la prova de l'equilibri. Es necessita molta concentració mental per no caure.

Sembla fàcil però no ho és. Les xiques d'identitat I botant juntes a la corda. Son unes atletes!

Una vegada hem dinat hem gaudit d'un poc de temps lliure, en el que el grup d'identitat I xics ha arrasat en les competicions de futbol i bàsquet. El pin-pon és per als d'experiència I. No obstant, els demés acampats no han dit l'última paraula... Aquells que no han volgut participar en els tornejos han pogut fer polseres i altres senzills tallers. O simplement escriure cartes a la bústia de l'amor. A les 16:00 ens hem dutxat. Necessari després de tant d'esforç físic.

I quan creiem que res ens podia sorprendre...aparéixen el comissari i el seu ajudant amb una idea meravellosa: construir un detector de metalls. Clar! així trobarem el maletí! Ens hem passat la vesprada fent un taller en cadena, amb música i berenar. Ens ha quedat xulísim. Per finalitzar hem fet un concurs de ball, com mostra la imatge.

Com no podia ser menys: Saturday night. Què seria un campament sense aquests balls?

Pariex increible, però després de sopar ens ha visitat una psiquiatra molt extravagant, que treballa amb el cos policial (ja sabiem nosaltres que aquells 3 els faltava una arandela...). Ens ha dit que tot policia ha de superar unes proves psíquiques per poder formar-se correctament. Doncs no sols servix el físic i l'inteligència tecnològica. Hem vist el nostre perfil psicològic i ens hem compromés a millorar-lo, junt amb un joc divertit de preparació a una marxa.

El dia s'acaba al campament. Les llanternes s'apaguen. Els xiquets badallen de camí a les tendes i els sacs ens esperen. Resem una oració, per donar gràcies a Deu, per tot el que tenim, pel que som, per aquesta oportunitat de poder conviure amb altres companys juniors. Una impremta inesborrable. Bona nit... i fins demà.

SEMPRE UNITS!

"Las cosas no se dicen, se hacen. Porque al hacerlas se dicen solas" (Woody Allen)