VISQUEM PER MITJÀ D'ELL - 1 Jn 4-9

Oració

ORACIÓ

Deu, através de l'història ha realitzat distentes cridades . . .

"Però Jehovà havia dit a Abraham: Veste'n de la teua terra i de la teua Parentela, i de la casa de ton pare, a la terra que et mostraré." (Gènesi 12,1)

Déu va cridar Abraham i li va demanar que deixara la seua terra natal i la seua família i que se dirigira feia quelcom nou. I encara que el que li demanava no era fàcil, va abandonar tot allò que més apreciava per a obeir-li. No li va dir a on es dirigia sinó que va voler que confiara en Ell. De la mateixa manera Déu et desafia a seguir-li. A canviar tu estil de vida i a seguir el seu. Busca a hòmens i dones disposats a caminar, que s'atrevisquen i que no posen peròs. I a tu, què et demana Déu? Confies en Ell? T'atrevixes a buscar la felicitat? Demana-li un cor valent que sàpia somiar amb grans coses i lluitar des de les més xicotetes. Sempre pacient i recolzats en Ell.

"Va dir Déu a Moisés: Així, doncs, vesten, que jo estaré en la teua boca i t'ensenyaré el que has de dir." (Èxode 4, 12)

Déu li diu això a Moisés quan ell posa inconvenients a la seua missió de parlar davant del poble i el faraó. Així quan el profeta va obeir i va parlar, va ser Déu qui parlava. Ens demana que confiem en Ell sense condicions. Recordant sempre que Déu proveirà i que ens cuida com a fills volguts. Confies en Déu? Comptes amb la seua ajuda? Tens por de dir que eres Cristià? Per què? Demana-li un cor confiat, en Ell i en valor de les persones i atrevit per a lluitar pels nostres sons.

"Llavors vinguè el Senyor, es va detindre, i va cridar com les altres vegades:"Samuel, Samuel!". Ell va respondre: "Parla, perquè el teu servidor Escolta". (1Samuel 3,10)

La vocació de Samuel és model de vocació cristiana. Samuel ha de conéixer a déu i aprendre a escoltar la seua veu, ha de discernir la seua vocació; i en eixe procés el sacerdot Elí és de molta ajuda per a ell. Déu continua cridant els cristians com ho va fer amb Samuel, i somia que li ajudem a canviar el món. A què et flama Déu? Saps quin és la teua vocació? Demana-li un cor humil per a demanar ajuda a sacerdots i formadors i entregat per a poder dir-li "Ací estic Senyor, perquè m'has cridat".

"I va succeir que Déu va dir a Isaïes: No temes, t'he cridat pel teu nom. Jo estaré amb tu". (Isaïes 43, 1-5)

Déu et coneix i coneix la teua vida. T'està portant de pas a pas, d'etapa a etapa. Ell te vol guiar i en els moments difícils, està amb tu. preses el que Déu té per a tu com un muntó de regles, i açò és qüestió de cor i relació. No ho veges com una càrrega. Valora el que Ell et dóna: les teues qualitats, les teues virtuts, els teus dons… i convenç-te que tens un potencial tremend. I tu en canvi estàs a punt de rendir-te, de deixar-ho tot… No! Somia! Tens Sons? Quins feixos quan no ixen bé? Et rendixes? Demana-li un cor amb força i sense pors perquè no faça marxa enrere, que no es pare, i puga fer el que Ell i els altres esperen de tu.

"I Déu va dir a Jeremíes: Abans de formar-te en el ventre matern, jo et coneixia; abans que isqueres del si, jo t'havia consagrat, te havia constituït profeta per a les nacions". (Jeremíes 1,5)

Déu et flama i la missió que te demana és diferent de la dels altres. No oblides mai que Déu no fa res en va i sense Ell t'ha triat a tu per quelcom ha de ser. Necessita tu per a fer la seua obra. Excuses hi ha mils, Catòlics lights milions, però Déu et fa ara una crida a
Seguir-ho. A seguir-li a Ell i a seguir la missió que t'ha encomanat. Et dónes compte que Déu et necessita? Estàs disposat a escoltar-li? Demana-li un cor atent per a escoltar el que et demana i lluitador per a mai rendir-se.

I TAMBÈ HO VA FER JESÚS . . .

"Quan se n'anava d'allí, al passar va veure Jesús a un home cridat Mateu, assentat en el despatx d'impostos, i li diu: -“Seguix-me”. Ell es va alçar i li va seguir". (Mateo 9, 9)

Mateu era un cobrador d'impostos que en el camí anava posant monedes en la seua bossa i, així, enriquint-se. I a pesar d'això el Senyor posa la seua mirada en ell. Mateu escolta la Crida del Senyor que toca el seu cor i respon. La seua promptíssima resposta és un model a seguir perquè no entra en dubtes ni escolta dubtosos consells. Però, no sols respon, sinó que s'ompli d'alegria; eixa que hem de tindre sempre els cristians. Et dónes compte que amb les teues debilitats, Ell compte amb tu? Respons sense vacil·lacions al que et demana el Senyor? Sents la verdadera alegria del cristià? Demana-li un cor després del material i aferrat a Ell i alegre perquè portem l'alegria allà on estiguem.

"Jesús va prendre Simón Pedro i li va dir: No temes, d'ara en avant seràs pescador d'hòmens". (Lucas 5, 10)

Lucas relaciona la vocació i missió dels apòstols amb una pesca abundant i en aigües profundes. Els cridats, hem de ser capaços d'assumir el risc per a seguir el Mestre; assumint que moltes vegades les xarxes vindran omplides i, altres vegades, completament buides. El destí proposat per Jesús per als apòstols era superior a l'ofici que exercien fins llavors. Pescar hòmens és una empresa molt més noble i difícil que pescar peixos. La vocació és una invitació a complir el treball de Déu, un treball que compromet l'home, un treball miraculós. Estàs disposat a assumir el risc? Ho deixaries tot per seguir-li? Estàs compromés a treballar pel Senyor i pels hòmens? demana-li un cor compromés amb ell i la societat, i pacient perquè no es desanime en el camí.

“Va entrar Jesús a Jericó i travessava la ciutat. Un home, cridat Zaqueu, cap de publicans i ric tractava de distingir qui era Jesús, però la gent li l'impedia, perquè era davall d'estatura. Va córrer més avant i es va pujar a una figuera per a veure-ho, perquè havia de passar per allí. Jesús, a l'arribar a aquell lloc, va alçar els ulls i va dir: - Zaqueu, baixa de seguida, perquè hui he d'allotjar-me en ta casa. Ell va baixar de seguida, i ho va rebre molt content. Al veure açò, tots murmuraven dient: -Ha entrat a hostatjar-se a casa d'un pecador. Però Zaqueu es va posar en peu, i va dir al Senyor: Mira, la mitat dels meus béns, li la done als pobres; i si d'algun m'he aprofitat, li restituiré quatre vegades més. Jesús li va contestar: - Hui ha sigut la salvació d'esta casa; també este és fill e Abrahán. Perquè el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar el que estava perdut” (Lc 19, 1-10)

En el passatge de l'Evangeli de Lucas Lc 19, 1-10, descobrim la trobada de Zaqueu amb Jesús. És meravellosa la riquesa d'este passatge en el fet que retrata les fases de la conversió, la CRIDA i RESPOSTA a una Vida Nova. Cada un de nosaltres som com a Zaqueu. En primer lloc, Zaqueu té un son, vol veure Jesús. Havia d'estar molt intrigat. Aquell home adinerat que, segons donen a entendre les seues pròpies paraules en l'Evangeli, segurament va robar i va cobrar més del compte. Un home qui, més o menys conscientment, portava en el seu cor el pes de la infelicitat i d'una vida tortuosa. Va haver de sentir parlar de Jesús i quelcom degué allotjar-se en el seu cor, com una llavor. D'eixa llavor va començar a brollar un interés, un interés per conéixer Jesús, per saber més de Jesús, per veure-li; un interés que li va portar a pujar-se a una figuera perquè la gent i la seua baixa estatura li impedien veure Jesús. Eixe interés per Jesús va fer que fera un esforç per a véncer les seues dificultats inicials per a veure-li, igual que les inèrcies de la nostra vida poden frenar la nostra busca de Jesús.

I, oh meravella! Jesús veu que té interés per veure-li, que ho necessita, que vol saber qui és. I sense que Zaqueu li diga res, “per pura iniciativa seua” (Efesios 1, 3-6 ), FLAMA a Zaqueu. El FLAMA i li diu que vol entrar en sa casa. Que vol entrar en la seua vida!! Zaqueu va haver de pensar: “Jesús vol vindre a ma casa! A ma casa!! Jo que sóc un lladre i un pecador! Jo que sóc xicotet en estatura i en obres...! Jesús vol entrar en la meua casa!!” Havia d'estar desconcertat. eixe! Eixe és el moment en què va començar a trobar-se amb Jesús, que li flama a una vida Nova. Comença a sentir-se molt feliç, és la dita que dóna la misericòrdia de Déu, el
Amor gratuït i incondicional per damunt de les nostres traïcions; i per això, segurament, “li va rebre molt content” (Lc 19,6).

Durant el sopar, Zaqueu degué anar descobrint en el seu interior Quelcom Nou, entranyable, Fort... La companyia de Jesús compartint la seua sopar, sa casa; la presència voluntària i Amorosa de Jesús en la seua vida, la seua vida amb totes les seues imperfeccions i sense cap condició; l'amor gratuït de Jesús que Zaqueu va rebre tan sols per voler rebre-ho, per acceptar-ho quan Jesús li'l va oferir, per haver buscat Jesús (“Acosta-vos a Déu i ell s'acostarà a vosaltres” St 4,8) , tot açò, va desbordar el seu cor i ho VA CONVERTIR. Ara bé, no sols va haver-hi una crida i una acceptació. L'explosió d'amor dins de Zaqueu, la conversió total de la seua vida per la trobada amb Jesús, va desembocar en acció. De seguida, Zaqueu decidix actuar, canviar la seua vida i comença per mitjà d'actes concrets. Actes per a reparar els seus errors, actes per a canviar la seua vida present i futura a una Vida Nova de Veritat, sincera, amorosa amb els altres i amb Déu. Però no sols això sinó que és tan gran el que hi ha nascut dins d'ell que no té mesura i, com “del que sobreïx el cor parla la llengua” (Mt 12, 34), no sols vol tornar el que va robar sinó que vol tornar “quatre vegades més”! (Lc 19, 8). És a dir, no es va tractar només d'acceptar el perdó i l'afecte del Senyor sinó que, com a conseqüència, es va omplir de l'amor de Déu, es va enamorar de Déu i VA RESPONDRE al seu Misericòrdia i el seu Amor amb un amor agraït, infinit, un amor que només pot nàixer de Déu mateix però que va començar a viure ja en el cor de Zaqueu i brollava en la seua vida. Un amor que no pot calibrar-se amb mesura humana i que, per això, Zaqueu intenta manifestar d'una manera humanament sobreïxent -i divinament lògica-: tornant més del que esperaria... quatre vegades més! Eixa és l'energia que ve de Déu, l'energia que fa que podem fer eixes obres bones tan humanament inversemblants quan fem el bé per Amor a Jesús i, per Ell, per amor als nostres germans. Una energia que procedix de l'acceptació del poder de l'amor de Déu a l'allotjar-ho a sopar en els nostres cors.

Encara així, no tot acaba ací. Jesús, davant de la conversió de Zaqueu, davant de la resposta al seu Amor, diu que “Hui ha arribat la salvació a esta casa [...]” (Lc 19, 9) . La Salvació hi ha arribat perquè Zaqueu ha acceptat ser amat per Jesús, per Déu i ha decidit viure per a sempre en eixe Amor al canviar la seua vida, prendre decisions de canvi i emprendre accions concretes com a principi d'una orientació total al Senyor per sempre! Com a Zaqueu, nosaltres busquem Jesús que és l'únic que omplirà el nostre buit. Com a Zaqueu, sabrem reconéixer esta CRIDA i acceptar este Amor i deixar que Jesús se allotge en la nostra vida, deixant que òmpliga el nostre cor i que el seu Amor impregne cada xicotet acte de la nostra vida. Llavors descobrirem quelcom infinit, ens anirem omplint de quelcom inesgotable a mesura que avanç el sopar en companyia de Jesús, la vida. I no podrem més que estimar més enllà dels límits humans, quatre vegades més!, amb l'energia de Déu, amb l'Esperit Sant dins de nosaltres.

Com Júniors, ajudarem a altres a arribar a Jesús per a viure esta Trobada que ho canvia tot, que revalora tot, que fa viure de manera infinita. Així, tots junts, arribarem, com a Zaqueu, a la Salvació i, per ella, a la Vida Eterna, la primícia ja de la qual Vivim ací, igual que Zaqueu.