Geografia
La localitat es troba situada a la vora del riu Cáñoles en el sector oriental de la comarca i als peus de la Serra Grossa. Des de València, per carretera, s'accedix a esta localitat a través de la A-7. Ta mbé compta amb estació de ferrocarril de la línia C-2 de Rodalia València.
El termemunicipal de Moixent limita amb les localitats següents: Enguera, Fontanars dels Alforins, la Font de la Figuera, Ontinyent i Vallada, totes de la província de València.
Història
S'han trobat evidències de poblament a Moixent pertanyents al Neolític (6.000 - 3.000) en la Cova del Barranco de Palop, i probablement en la Cova de Potes. En l'Edat del Bronze, ja hi havia una població assentada en diverses parts del terme municipal.
En la partida de la Bastida dels Alcuses es troba el major jaciment ibèric de la Comunitat Valenciana: es tracta d'un poblat murallat on s'estima degueren viure unes 1000-1200 persones. Situat a 714 metres d'altura, va ser declarat Monument HistoricoArtístic en 1931.
S'estima que el poblat degué ser violentament destruït entorn del 330 a. C., probablement a causa d'alguna acció bèl·lica.
En la partida de Garamoixent, e
n el Corral de Saus, s'ubica u
na Necròpolis ibèrica, que pertanyia a un nucli de població diferent del de la Bastida dels Alcuses.
En el recinte del poblat es va trobar en 1931 una figureta ibèrica de bronze que representa un guerrer a cavall, datada en el segle V o IV abans de Crist, anomenat comunament com el "Guerrer de Moixent". Peça de bronze, s'ha interpretat com un exvot funerari que podria servir el difunt en la transició a l'altra vida, o bé com a agraïment pels favors concedits, motius els dos de caràcter religiós. La peça original pot visitar-se en el Museu de Prehistòria de
València.
La vila cristiana
Les primeres dades de l'existència d'un nucli de població a Moixent es remunten a l'època musulmana. Moixent va ser conquistada als àrabs per tropes castellanes comandades per l'infant Alfonso, futur Alfons X el Savi, la qual cosa va provocar nombroses tensions amb la Corona d'Aragó per incomplir el tractat de Cace-la. Finalment, pel tractat d'Almizra (1244), Moixent va passar a les mans de Jaume I d'Aragó.
La localitat va ser repoblada en 1303 per D. Gonzalo García, conseller del rei Jaume I.
Monuments
- Castell de Moixent. D'època almohade, de finals del segle XII, destaca la presència d'unes quantes torres emmerletades, així com una altra aïllada i altiva, la Torre de Coloms, un monument emblemàtic del paisatge moixentí.
- Necròpolis ibèrica del Corral de Saus. Poblat ibèric murallat del s. IV a C.
- Presa del Bosquet. Construïda en el segle XVIII, és fruit de les idees renovadores que van afectar les obres hidràuliques i a la racionalització agrícola, pròpies de la política il·lustrada de Carles III.
- Església parroquial. Dedicada a Sant Pere apòstol, construïda en 1880-89. Campanar en agulla, rosetó envidrat estil neogòtic. En el seu interior podem observar: vidrieres amb motius religiosos, medallons en la nau central, retaules de fusta representant el Viacrucis, pintures murals de J. López.
Paratges
- El Bosquet: És el paratge més emblemàtic del municipi, d'interés turístic tant per les seues vistes com per la presència d'un llac artificial, que arreplega les aigües dels barrancs de la zona gràcies a dos murs de contenció que van ser construïts a finals del segle XVIII. Des del poble s'arriba a ell per un angost i bell barranc, en el Bosc es mescla la bellesa arquitectònica de l'embassament amb un entorn de naturalesa i aire pur ideal per a realitzar esports aquàtics, senderisme, mountain-bike, fúting, etc.
- El regolf: És un paratge molt pròxim a la població, entre xops i arbres fruiters. Posseïx una font amb aigua fresca i és ideal per a passejar.
- Corredor verd: Diversos quilòmetres aprofitant l'antiga via del tren, hui abandonada i que travessa quasi tot el terme municipal fins a arribar al baixador de La Parrilla, ja en desús.
- Barranc de la Falç: Un dels barrancs més angostos i bells del terme municipal. Destacar les pintures rupestres, covetes, cingles, rierols, etc.
- Cova de Potes. No molt profunda, però espectacular per les seues estalactites, és ideal per a principiants i per a iniciar-se en el món de les coves.
Festes locals
- Setmana Santa. Les diferents confraries de caputxins celebren processons i actes religiosos.
- Pasqua i Sant Vicent. És tradicional anar al Bosquet a menjar la llonganissa amb "mona", botar a la corda i volar les cometes.
- Sants Abdó i Senén. El tercer cap de setmana d'agost se celebra una altra festa de gran tradició en la Casa Rabosa, en honor a Sant Abdó i Senent. El dissabte hi ha vaqueta i revetla, i el diumenge missa Solemne i processó.
- Festes Patronals. Se celebren l'última setmana completa d'agost, en honor del Santíssim Crist de la Muntanya Calvari i de les Santes Relíquies. Se celebren processons i tot tipus d'actes festius. Els actes més emotius són les entrades i presentacions de les reines de les festes.
- Festes del raval. Se celebren durant el primer cap de setmana del mes d'agost, dedicades pels veïns del carrer raval a la seua patrona la Mare de Déu de Los Angeles, actes lúdics com a parc infantil, nit de gachamiga, revetla popular, partida de pilota valenciana "raspall", vaquetes. Traques, trasllat de la Mare de Déu a la parròquia, missa major, finalitzant amb un castell de focs artificials. Tot és gratuït, pus la comissió del carrer s'encarrega d'arreplegar fons per a la festa.
- Festes de Moros i Cristians: A celebrar el primer cap de setmana després del dia de " tots els sants " (1 novembre). Esta organitzat per la "Associació Moros i Cristianps de Moixent", que va començar A l'octubre del 2008 amb 128 associats i segons nous càlculs en 2009 podria comptar amb més de 500.
Gastronomia
Són típics gaspatxo manxec amb "pebrella" i la paella de carn de caça. Un altre plat típic és la gachamiga, i també destaquen "les farinetes"), una sopa d'alls tendres. També els bolets de la comarca tenen fama per la seua exquisitat.
Entre els dolços destaca els sec, unes rosques adornades amb clara batuda, i els "moixentins", dolços d'ametla. El seu oli d'oliva verge és de gran qualitat i es produïx en la seua almàssera, així mateix tenen un vi negre i blanc d'alta qualitat, també produït a Moixent, que es pot trobar en la Cooperativa del Camp de "Sant Pere apòstol".
