Anno domini, mmx. Tota Hispania ha estat explorada de dalt a baix per les legions romanes. Tota? No. Mes enlla del mare nostrum Hi ha una regio ignota, un pais de boscos i muntanyes on ningú ha posat mai un peu... LA REGIO DE GAVILANUM.
Pero un grapat de valents ibers edetans ha preparat una expedicio a eixe lloc miseriós junt a un poderós exercit romà encapçalat per Migpamdeterraum i Cruassantum i el magnat comerciant Totavindurus. Un grup de xiquets i joves units baix un mateix signe i una unica veu... SEMPER UNITIS.
Així començava la nostra expedició, el que no sabiem del tot era que alló es tractava d'una expedició obrera i militar... si, si el que heu sentit obrera... Ens haviem portat a les calendes d'agost fins a Gavilanum per construir una calçada romana per unir Talaverum i Avilam. Un terreny deshabitat on deuriem de treballar ben dur per no cabrejar a Migpamdeterrum, sort almenys que ens podiem burlar i descansar un poc quant els nostres guies eren els soldats bobots com Xequefafum i Xequefabam.
Desprès de varios dies dies d'entrenament militar i d'enginyeria a les ordres de Cruasantum i Napolitanum, tambè poguerem apredre algunes costums romanes per part del sacerdot Borium i Totavindurus per convertir-nos en ciutadans romans de plè dret on tinguerem l¡oportunitat d'honrar als deus en una ceremónia.
Seguint la nostra marxa de treball inspeccionarem l'entorn de Gavilanum per a continuar construínt la calçada, pero l'ambient estava enrarerit, Cruassantum i Migpamdetarrum feia dies que anaven discutint, fins que tot va explotar provocant quasi una guerra interna entre els partidaris d'un i l'altre. Borium la sum sacerdotissa, amb la seua experiència porgramà una oració als deus per contentar les dues parts que amb mala gana aceptaren fer les paus. Aceptades i superats alguns rencors començem a construir la gran calçada romana fins que per motius aliens començen a desapareixer les ferramentes de treball, inclús a trobar parts de la calçada destruides.
Amb el temps descobriem als causants de la destrossa, es tracten d'alguns poblats barbars, com els celtes que habiten als alrededors els Peludix amb Pèl Llarguix i Pèl Curtix com a liders, quant aconseguim trobar-los es produeix un enfrontament entre els romans i els celtes. Cruasantum i Totavindurus aconsegueixen fugir, mentres que Totavindurus es capturat, proclamant així la victòria celta front als romans.
Nosaltres els ibers ens quedem desamparats realment no sabem que fer i comentem als celtes, en aquest cas al seu druída Histèrix, que hem segut transportats fins a les seues terres per construir una calçada, pero que amb la fugida dels romans estem disposats a fer una aliança amb ells, cosa que aceptem realitzan una festa celta en honor a la unió establerta. La qúestió es que amb motiu de la festa els Pèludix s'havien desfet de part de la nostra expedició per motius de que estaven massa romanitzats. Després de plorar i honrar aquestes perdudes decidim contiunuar la nostra tasca junt amb els celtes, pero observem que els conflictes entre els pel·llarguix i els pel·curtix es fan més visibles per ser el cap de tots els celtes i així ser el seu lider. El campament es divideix en dos bàndols cadascún partidari d'uns dels dos liders.
Les batalles i confrontacions son cada vegada més fortes i Histèrix com a mediador dels dos bandols no aconsegueix portar la pau entre els celtes. Els dos guerres més forts de cada un dels bandols Ovèllix i Càlvix cada vegada ens obliguen a lluitar i a lluitar i a enfrentar-nos els uns als altres, pero mai apareix un vencedor clar.
Histèrix ens conta trobat la manera per a vore qui dels dos es mereix ser el cap. Hauran de competir ells sols contra un Déu que Histerix cridarà. La cosa se'n va de les mans i els dos perden contra el Déu així que Histèrix diu que necessiten un sacrifici per tal d'aplacar el mal despertar d'eixe Déu primigeni amb cap de polp. Al final aplaquem el Déu vianjant a l'inframón, ales portes de l'infern.
Amb la benevolencia del Dèu, a les terres celtes tornen Cruasantum, Migpam Deterrum i un exèrcit romà dispostos a enfrontar-se amb els celtes i ens obliguen amb la mort a alguns acampats a unir-se a ells. Els romans volen construir la carretera pel mig del poble, destruint-lo si cal, i els celtes no volen cap carretera perquè els romans els furtaràn la caça. Histèrix diu que la carretera seria bona per al turisme però tampoc vol que destruisquen el poble, així que desapareix. Els que queden combaten durament en cuatre guerres obertes, per una part els ejercits romans de Cruasantum i Migpandeterraum i per part dels celtes les tribus de Pèl Llarguix i Pèl Curtix.
Finalment hi hagueren dos bandols vencedor en l'enfrontament entre romans i celtes, per una part l'exercit de Totavindurus i per l'altre els Pèl Curtix, que van humiliar als perdedors. Al finalitzar la guerra va apareixer Histèrix amb unes quantes pedres amb gravats. Són una sentència del senat romà per la qual s'acorda construir una via ecològica en lloc de la calçada romana i una circumvalació per a no destroçar el patrimoni cultural dels Peludix. Al final fan tant romans, celtes com nosaltres els ibers fem una festa de reconciliació, amb motiu de la tornada a casa dels ibers, amb el compromís de que abans de començar una guerra, rinya o discusió, val la pena anbans reunir-se i parlar les coses per apleguar a una vía diplomàtica que contente a totes les parts.
PERSONATGES
Migpam Detèrrum:
Cap de l'expedició. És la representant de Roma. Vol construir la calçada perquè és la seua responsabilitat legal i per a demostrar la supremacia de l'Imperi Romà sobre tot el món. Té piques amb Cruasantum perquè ella no li veu profit a l'entrenament militar fins que no apareixen els bàrbars. Va sempre vestida de roig i en sa casa li deien Rita.
Cruasantum:
Centurió romà. Va estar en galeres i vol que tots sapiguen lluitar en l'aigua. Va ser conegut dins l'exèrcit romà però va caure en desgràcia per cremar una exposició en què es clavaven amb ell i dir als organitzadors que eren gilipolles per dir aleshores i que anava a rematar-los i va acabar en missions secundàries sense enemics. Mentres no trobe enemics intentarà armar bulla i llevar-li el control del campament a la cap (sense asumir la responsabilitat de ser ell el cap).
Totavindurus:
Comerciant de la Roma pija. Ha pagat l'expedició i les obres perquè vol posar una xarxa d'estacions de servici “Repsolum” o “RP” (Romanus Piensus). Es pren l'expedició com unes vacances encara que enyora Roma, però s'ha vist obligat a fugir d'allí perquè un tio amb bigot li va regalar uns tratges durant un temps. No li cau bé a ningú però li fan cas perquè és qui paga. Quan els celtes apareixen, el nuguen i el trauen cada vegada al rogle per a riure's d'ell.
Borium:
Sacerdot romà inspirat en Boriu el quico. Va a l'expedició per imperatiu de la part conservadora del Senat. La resta de romans passa d'ell i només li fan cas a les mil per a que calle un poc. No s'entera massa de lo que passa i quan arriben els celtes intenta fer-los apostatar sense èxit. No suporta a Histèrix
.
Xequef Afum i Xequef Abam:
Parella de romans afegits. Són família i es dediquen a riure's de tot el que passa. Són un poc nihilistes i passen de tot però quan els manen alguna cosa sèriament la fan, tot i que a la seua manera. No li deuen cap fidelitat a ningú i van a la seua. Estan sempre de part del bàndol que més els puga divertir.
Napolitanum:
Centurió romà i guarda personal de Cruasantum, amb una veu peculiar ja que no pronuncia la lletra R. És enviat al campament per entrenar-mos ja que es tracta d'un gran expert en batalles navals. El que no compren els ibers es eixe entrenament ja que estan ames de 500 km del mar.
Histèrix:
Druida celta. És qui mana en la tribu i és la principal figura moral però no li interessa el poder i control, per això els deixa fer el que vullguen als celtes. És l'equivalent celta de Totavindurus i servix com a paradigma de la seua cultura ja que, mentres que el comerciant mana perquè té diners, el druida mana perquè té les arrels. Els celtes són una cultura espiritual front a la cultura materialista dels romans. També destaca que, mentres el comerciant no és respectat pels seus, perquè el seu poder naix dels diners, d'allò material, el druida sí que ho és per part dels celtes perquè el seu poder no es basa en la materialitat. A part d'això, està un poc sonat i diu coses sense trellat o que són impossibles d'entendre fora del seu cap.
Pèl Llàrguix:
Cap de la tribu celta. Porta des de menut lluitant contra Pèl Curtix igual que son pare i son avi abans que ell. No té res en contra dels romans però no vol que li tomben la seua cabanya per cap carretera perquè la van construir els seus avantpassats. Com a qualsevol celta, no li importa lluitar i no posa cap sentiment en els enemics. És a dir, pot ser tan amic d'un romà com d'un celta encara que siguen enemics seus. Per ad ell els Pèl cúrtix són tots uns culs pelats.
Pèl Cúrtix:
Igual que Pèl Llàrguix és altre dels caps de les tribus celtes però del bandol contrari. Per a ell els Pèl llàrguix són uns pollosos. No pot vore als romans i es un dels artificis del seu enfrontament contra ells degut a la poca disposició dels Pèl Llarguix que son amics de tots
Ovèllix:
El gran Guerrer dels pèl llàrguix. Sempre està discutint i clavant-se amb Càlvix, pel seu pel curt i pelat, mai li porta la contraria i obedeix les ordres del seu cap.
Càlvix:
Al igual que Ovellix és la mà dreta de Pèl Curtix, calv com una bola de billar sempre diu tonteries i burles cap els Pèl llàrguix perque porten el monyo de dona.
