Patrimoni historicoartístic
Esglésies
Un conjunt d'unes cinc esglésies conformen la gran part del patrimoni de la vila, el recorregut urbà amb la consegüent visita de les mateixes suposa un curs per la història de l'art i de la humanitat perquè conté la totalitat d'estils des de l'alta edat mitjana fins a la primera mitat del segle XX.
Església Parroquial. Dedicada a Sant Miquel Arcàngel. Del 1637, d'estil renaixentista, amb pedra provinent de la pedrera La Pedrera situada en el propi terme municipal. En ella cal destacar el seu gran campanar, de la mateixa planta que el Micalet de València, és de gran envergadura i mesura 45 metres. Cal destacar la capella de la comunió construïda posteriorment i d'estil barroc, posseïx retaules i escultures neobarrocas del segle XX i en ella es custodia la relíquia del ReRedonet, venerada en la capella del cor de Jesús.
Església de la Puríssima Concepció i de la Beata Inés. Va ser construïda en el segle XVI. Es va alçar un nou temple entre 1804 i 1810 dirigit per Pascual Ribera d'orde jònic, amb claustre, creuer, cúpula i sis capelles laterals (una d'elles reservada exclusivament per a la veneració del sepulcre de la Beata Inés de Benigánim, que va viure en este convent, on va morir als 71 anys d'edat), la dita capella simula un panteó renaixentista, està realitzat en marbres de Carrara i Maca'l, els quals custodien el sepulcre de bronze daurat i corbats vidres on reposa la seua relíquia.
Església de la Mare de Déu dels Desemparats. Coneguda com a Església de l'Ortisa, en record de la persona que la va manar construir l'any 1910, la senyora Leonor Ortiz. És d'art neogòtic, amb pedra blanca, talla daurada, marbres i metall en la seua ornamentació. Tancada al culte des de fa uns 50 anys, compte també amb una cripta-panteó tota ella, inclús l'ornamentació, realitzada en marbre on descansen les restes de la senyora fundadora i la seua família.
Església del Santíssim Crist de la Sang. Coneguda com a Església del Crist, situada en el nucli antic de la localitat. L'església s'assenta sobre els fonaments de la mesquita àrab. Darrere de la conquista de Benigánim es va realitzar un temple romànic del qual es conserva el campanar, més tard es va substituir la nau romànica per una altra gòtica (que es conserva en l'actualitat). Però el més rellevant és el creuer realitzat en el segle XVIII, el qual conté un meritori conjunt pictòric d'estil barroc en què es retrata la passió i es venera la imatge del Crist de la Sang (còpia de la destruïda en la guerra civil que va ser una donació de Sant Joan de Ribera i allí va ser batejada la Beata Inés.
Església de San Francisco d'Assís. Església situada al final del tossal on hi ha un viacrucis, esta església està en molt mal estat i no se celebra culte. En ella es poden trobar frescos en el conjunt de l'altar major de la capella de comunió, d'incalculable valor. De la mateixa manera hi ha una cúpula en què podem apreciar àngels amb els signes de la passió de Crist. Esta església està dividida en dos naus. En un inici constava d'una sola nau dedicada a Sant Antoni Abad que posteriorment va passar a la titularitat de San Francisco d'Assís, més tard es va construir la segona nau com a capella de la comunió. L'interior del temple es cobrix d'ornamentació barroca, consta de cor i en la seua fatxada hi ha dos portes d'accés així com una espadanya que funciona de campanar.
Convents
Monestir de la Puríssima Concepció, Sant Josep i la Beata Inés. Agustines Descalces.
Inaugurat en 1611. La germanes d'este convent Josefa María de Santa Agnés i Josepa de la Purificación, van ser beatificades. Quant al convent consta de dos claustres i d'un gran hort amb una ermita, diverses oficines conventuals. El convent és una fundació de Sant Joan de Ribera sobre un col·legi per a moriscos edificat per Eugenio Tudela (canonge de la catedral Valentina.
Convent de la Trinidad. Franciscans. En 1575 va ser fundat este convent de Pares Franciscans (està en lamentables condicions i no es fa ús d'ell). En 1979 va ser cedit a una associació dedicada al tractament de persones amb drogoaddicció. Les dependències monacals encara es conserven i són de destacar algunes com el claustre a l'entrada i dos grans ales en què es pot apreciar cuina o biblioteca, amb jardí.
Asil del Crist de la Sang i la Beata Inés. L'asil s'emplaça en el lloc que va ocupar la residència d'algun oligarca del poblat àrab, després de la Reconquista es va convertir a casa abadia fins al segle XVII, que va ser adquirit per una família per a auxili de pobres. A finals del segle XIX es va construir l'asil-hospital actual i del que van prendre possessió les filles de la caritat de Sant Vicent de Paul. També alberga des de la seua fundació una parvulari. Sant Joan de Ribera es va hostatjar en nombroses ocasions en l'esmentada casa abadia.
Asil de "Les germanetes dels pobres i ancians desemparats". la senyora Leonor Ortiz Mahiques en 1912 convertix sa casa en un asil per a ancians pobres i sense llar del qual prenen possessió les germanetes dels pobres i ancians desemparats. L'edifici té com a funció el centre de salut municipal, i algunes estades de la zona oest alberguen dependències culturals. Conserva la fisonomia de la fatxada principal, així com el pati central i la part neogòtica oest.
Capelles
Capella de la Mare de Déu dels Desamparats. Construït l'any 1691 per a la veneració de la dita imatge. D'estil renaixentista i de reduïdes dimensions.Esta xicoteta i preciosa església va ser costejada i pagada per la senyora Leonor Ortiz senyora molt rica i sense hereus...
Capella de la Mare de Déu de les Neus. Construïda l'any 1724 aproximadament, dins d'ella es troba la imatge de la dita Mare de Déu.
Capella de la Beata Inés. És l'habitació en què la Beata Inés va nàixer en 1625. Se li venera amb una imatge que porta una assutzena en una mà i un llibre en l'altra. Construïda a inicis del segle XX és de reduïda grandària i d'arquitectura historicista, concretament estil neogòtic.
Ermites
En el terme municipal de Benigánim es troben sis ermites dedicades a la verge i als sants (la més antiga data del segle XVI i la més recent del XX). La millor conservada i de la qual encara es fa ús és la de Sant Antoni Abad, situada en les voltants del convent de la Trinidad i en la que tots els anys se celebra la festa de Sant Antoni Abad.
Ermita de la Mare de Déu de Gràcia.
Ermita de Sant Dídac Alcalá (derrocada il·legalment en 2011)2 .
Ermita de Sant Antoni.
Ermita del xiquet Jesús.
Ermita de la Mare de Déu de la Solana.
Ermita "dels Corrals".
Ermita "Casa dels Corporals" (desapareguda).
Calvari
El turó en què s'assenta el convent de la Trinidad constituïx en si mateix un conjunt històric, artístic i monumental on confluïxen els edificis del convent, les ermites de Gràcia, Sant Dídac i Sant Antoni, i altres. El Via Crucis guarda entre les seues estacions amb la distància exacta de la via sacra de Jerusalem, amb construccions dels segles XVII i XVIII, com la crida de la Verónica i altres desaparegudes com la dotzena estació (ara un simple casalici).
Obra civil
Casa consistorial. Es va construir en el 1602, i és d'estil renaixentista.
Cases senyorials. Casa Tudela, Casa Bataller Madramany, Casa Cultura, Casa Va cantar la font. Totes elles construïdes en el segle XVII són d'estil renaixentista (algunes consten de decoració barroca). Són de propietat privada excepte la de la casa de la Cultura, que funciona com a biblioteca i altres funcions d'índole cultural i educativa.
Antic quarter de la Guàrdia Civil. Situat en el barri àrab i d'estil renaixentista. Es va construir com a hospital. En el segle XX va ser quarter de la Guàrdia Civil, i actualment és propietat privada i no té ús públic.
Casa Ribelles. Adossada a l'ajuntament va ser construïda en el segle XVII i en el segle XIX li la va dotar de la seua actual fatxada i de la decoració pictòrica de les seues estades. Albergarà un museu etnològic a més de funcions consistorials.
Xalet 2 de maig. La construcció és un exemple de residència burgesa del segle XIX d'estil modernista, que al seu dia va funcionar d'església protestant.
Estació del ferrocarril. Construcció d'estil modernista de la segona mitat del segle XIX.
Torreta del marqués'. El seu origen es remunta a una fortalesa de seguretat de l'edat mitjana de la qual conserva la seua torre, posteriorment va ser adquirida pels marquesos del Ràfol que van establir allí la seua residència estival. En l'actualitat reutilitzada com a alberg i granja escola.
Heretat del coronal'. També originada en la fortalesa de l'edat mitjana, tenia funcions defensives i en passats segles funcions agràries. Arquitectònicament són de rellevància elements com els arcs, la portalada o la torre.
Fonts'. Font de la Plaça Major (Construïda en pedra i del segle XIX), Font del marqués (amb escut tallat en pedra del marqués del Ràfol), etc.
Almàssera. Obra de mitjan del segle XX on s'elabora oli d'oliva verge.
Rellotge de sol. Obra avantguardista de Rafael Amorós i Joan Olivares.
Llavador de la Beata Inés. Construcció de pedra del segle XIX, exemple de la cultura popular valenciana.
Festes locals
Festes patronals i de moros i cristians. Celebra les seues festes patronals a Sant Miquel, l'últim cap de setmana d'agost (Festes del Crist). El dimecres és la nit de les paelles ("nit dels paelles"), el dijous "la nit de l'olla", el divendres la presentació, el dissabte a la vesprada la "Entrada de Moros i Cristians", el diumenge es realitza "l'ambaixada" i per la "nit de les disfresses", el dilluns es realitza una altra "ambaixada" i una processó, finalment finalitzen el dimarts amb una cavalcada.
Festa de la Beata Inés. Se celebra el 21 de gener, però anteriorment se celebra un novenari, l'últim dia d'este, vespra del dia de la festa, s'encén una foguera en la plaça de la Beata Inés. A la matinada comença el dia amb la popular despertá i diverses misses. A les 17:00 hores dóna començament la processó (amb escenes plàstiques de la vida de la Beata). La festa conclou amb el sorteig dels festers de l'any següent i amb un gran castell de focs d'artifici.
Festa de Sant Antoni. El cap de setmana que seguix al 17 de gener(dia de sant Antoni) se celebra la festa a este sant, es realitza una foguera, carreres de cavalls, cavalcada i en la seua ermita té lloc missa, processó, benedicció d'animals, repartició de pans beneïts i mascletà.
Setmana Santa. La Setmana Santa de Benigànim consta de nombroses celebracions litúrgiques l'acte central de la qual és la processó del Sant enterrament de Divendres sant a poqueta nit.
Festa del Xop, festa de la Mare de Déu dels Desemparats. Se celebra el segon cap de setmana de maig. Esta festa està dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, i és tradicional el dissabte plantar al mig d'una plaça un xop de grans dimensions perquè el diumenge els jóvens puguen pujar al màxim alt d'ell mateix, també el diumenge se celebra la processó amb la imatge de la Mare de Déu pels carrers de la barriada.
Festa de la Mare de Déu de les Nieves. Esta festa és celebrada el primer cap de setmana d'agost en honor a la Mare de Déu de les Nieves. Cal destacar la nit del dissabte amb una berbena o discomovil i el diumenge la processó de la imatge recorrent els carrers de la barriada.
Festa de la Mare de Déu del Carme. Se celebra el dia 16 de juliol en el carrer Ànimes, en ella se celebra una eucaristia de campanya i després una romeria amb la imatge de la Mare de Déu del Carme.
Festa del Barri de la Creueta. És una festa recent en què se celebra amb jocs populars i una cavalcada de disfresses l'últim cap de setmana de juliol.
Rosario de la Divina Aurora. Cada 1 de maig els veïns del carrer de l'Aurora recorren en processó esta via resant l'exercici del Rosario, en honor de la seua patrona, finalitzant amb la celebració de l'Eucaristia en l'església de la Immaculada Concepció (Agustines Descalces).
Puríssima Concepció. Cada any el 8 de desembre i el primer dia de maig jóvens de la localitat festegen a la Puríssima Concepció amb la celebració de l'Eucaristia i la repartició de pa beneït.
Curs de Ritme i Percussió. Cada estiu Benigànim organitza el curs de ritme i percussió "Vil·la de Benigànim" a què assistixen alumnes de conservatoris de tota Espanya, conjuntament durant estos dies té lloc el festival "Nits d'estiu" amb la realització de concerts de diversa índole: batukadas, concerts de jazz...
