Cap de Campament: Lucas Codina
Cap de Centre: Andres Lapuebla
Consiliari: D. Salvador Biosca
—————
—————
El campament de Hecho, va ser una tornada enrere amb el temps per disfrutar d'un campament anomenat per a nosaltres com a "Juanjil" nom que li posaren en honor a Juanjo Ibañez. Aquest tipus de campament, tracta sobre la dinàmica de que cada dia es treballa un valor o un tema principal sense ningún tipus de correlació entre un dia i l'altre, es adir sense cap fil conductor com pot tindre un campament temàtic o d'aventura. Dies com el de la natura, el reciclatge, l'aigua i molt més feren disfrutar a tots els assitents ambientant cadascun dels personatges que sorgien de la manera més ingeniosa i divertida posible. Aquest campament va se un lloc idoni per disfrutar de l'entorn amb la realització de diferents marxes i escapades per explorar la bellessa paisagistica que ens rodejava.
 - 034 - Marxa de Majors.jpg)
—————
El campament pertanyent a la Xunta d'Aragó, és anomenat "Ramiro el Monje", situat en plena selva de Oza, a la vall d'Hecho (Osca). Conta d'unes meravelloses instal·lacions rodejades de plena natura.
Les instal·lacions que conta son:
* Places: 200
* Equipament:
Edifici magatzem i cuina dotada d'equips per a mantindre aliments i preparar menjars.
Edifici menjador, dotat de parament.
Edifici de servicis sanitaris:dutxes, inodors i lavabos amb aigua calenta.
* Obertura: juliol i agost.
* Telèfon de reserves:976 71 32 83
—————
La vila de Hecho dóna nom a la vall que recorre el riu Aragó Subordán des de les proximitats de la frontera francesa fins a l'horta d'Embún. I el nom de la vall ha sigut adoptat pel municipi, que engloba les localitats de Hecho, Siresa, Urdués, Embún i Santa Lucia, este últim deshabitat a la vora del Voral.
La vila de Hecho (capital històrica de la vall i la seua població principal, hui amb 645 habitants) és famosa pel seu conjunt arquitectònic, un dels millor conservats del Pirineu espanyol, presidit per la monumental església parroquial de Sant Martí. Al museu etnològic de Casa Mazo cal sumar en l'actualitat la Sala d'Exposicions “Lo pallar d'Agustín” , el museu d'escultura contemporània a l'aire lliure i el Centre d'Interpretació del Megalitisme,que completen la seua infraestructura cultural.
En l'extrem nord del seu terme, al peu del Port de Pal (considerat calçada romana i primigeni Camí de Santiago) sorgix la bellesa de la Selva d'Oza , rica en boscos d'hages, que oferix un dels millors conjunts megalítics del Pirineu: la Corona dels Morts . A continuació, l'Aragó Subordán s'encaixona en l'anomenada Boca de l'infern i s'obri per a descobrir Siresa , seu de l'antic monestir de Sant Pere, peça essencial del primitiu art romànic d'Aragó.
Però el tresor més preat de la Vall de Hecho no és un altre que la seua llengua, el cheso , probablement el dialecte aragonés més viu i utilitzat en l'actualitat. Part important per a la seua divulgació en els últims anys ha sigut el Grup Folklóric Val d'Echo. Destaquen, d'altra banda, la torre defensiva projectada per Martínez Zermeño a mitjan segle XVIII, l'ermita de la Mare de Déu d'Escagüés i el pont medieval.
La vida en estes valls es remunta a la nit dels temps, quan els primers pobladors es van assentar en unes muntanyes que els resultaven especialment acollidores. D'aquell període podem trobar restes de gran interés per tota la zona. De fet, de tot el Pirineu central la major densitat de monuments megalítics descoberts correspon a les valls de Tire i Ansó, amb dòlmens, cromlechs, sepulcres, galeries i túmuls funeraris.
El Port de Pal ha sigut des de temps remots un dels passos preferits per pelegrins, viatgers i conquistadores per a travessar amb comoditat la muralla que representava el Pirineu. Per eixe pas els romans van construir una calçada que es va convertir en una de les principals vies de comunicació d'accés a la península; va ser la Via Romana XXXIII.
Cultures i pobladors es van solapar i eixa mateixa via es va convertir en un tram del Camí de Santiago de notable flux humà i comercial que enllaçava en la Canal de Berdún amb el que arribava des dels contraforts del port de Somport per Jaca.
Només així s'explica l'existència en Siresa del monestir de Sant Pere, d'origen Carolingi i pedra essencial del primitiu art romànic a Aragó. Després va rebre diverses influències que hui poden ser contemplades després de l'última rehabilitació a què va ser sotmesa l'edifici en els anys 80. Entorn del monestir de Sant Pere fluïxen nombroses llegendes i mites, com el que parla de l'existència d'una serp petrificada en un dels carreus del corredor de l'entrada. O la que assegura que el Sant Grial va estar guardat durant un temps en este lloc.
 - 005 - Fakir - 1de5.jpg)
 - 001 - Polis.jpg)
 - 014 - Campament.jpg)
