RUBIELOS DE MORA

Fitxa tèncnica de la població
Com. autónoma  Aragó Provincia  Teruel Comarca Gúdar-Javalambre Altitut 929 msnm Distància 55 km a Teruel Superficie 63,72 km² Població 772 hab. (2010) Densitat 12,12 hab./km² Gentilici Rubielano, -a

Rubielos de Mora és una localitat i municipi de la comarca Gúdar-Javalambre en la província de Terol (Aragó) situada a uns 55 km de la capital. Rubielos de Mora està situada en el vessant meridional de les muntanyes Gúdar-Maestrazgo. A més de la bellesa dels conjunts arquitectònics del seu poble, el conjunt del terme municipal destaca per la seua sorprenent varietat paisatgística: goles en els Rius Millars i Rubielos,  els Queixals, masies per tota la zona. Tot això compon una zona a visitar de gran riquesa.

Història

En el Rubielos de hui en dia pots llegir en el seu nucli antic la història de vida que hi ha bategat durant molts anys amb força. Entens que el lloc no va passar desapercebut a l'edat mitjana davant de les lloses de pedra que descriuen la ciutat i la invadixen.

Pareix que les primeres línies que s'escriuen sobre la Vila de Rubielos daten del segle XII, allà per 1194. Des de la seua creació, la vila va ser evolucionant i hui en dia es poden veure vestigis d'eixes etapes.

Al principi, el poble ocupada mitja hectàrea aproximadament i s'orientava entorn del castell. Les disputes i les guerres van ser contínues durant eixos anys. Ja en el segle XIII, Rubielos comença a crear-se entorn d'una trama urbana sobre la plana cap a una superfície de cinc hectàrees que adquirix una forma triangular. El nou espai està descrit en tres branques que comencen en tres portals d'entrada principals: el carrer de Sant Antoni, el carrer de Félix Cebrián i els carrers del pintor José Gonzalvo- Canonge Aranda des del portal del Carme. Estos tres eixos principals estan units per carrers transversals al seu torn.

En el període Barroc i més concretament en el primer quart del segle XVII, Rubielos patix més transformacions entorn del recinte de la muralla que tanca les seues xicotetes fronteres. En el segle anterior es produïx una reforma arquitectònica que afecten el traçat urbà. Però en el primer quart del segle següent, es construïxen elements com l'Església Parroquial i el convent de les Carmelites. Per aquella època, la noblesa rubielana tenia prou poder en la contornada i gaudia de fama. Esta realitat social explica molts dels edificis de riquesa inqüestionable i palaus que conformen la importància del patrimoni del lloc. També són d'eixa època la majoria de les ermites i ponts. Tot açò, pinta el paisatge de la vila de Rubielos com un lloc històric hui en dia.

Durant els segles XIX i XX, la ciutat augmenta més enllà de les seues fronteres, com succeïa anys arrere. La burgesia terratinent té un lloc important i així els demostren els edificis senyorials que han quedat en peu hui en dia. És una llàstima que molts d'ells pertanyen a famílies i són, d'esta manera, privats. El públic no pot entrar en ells, però sí que pot disfrutar de les seues fatxades i veure la riquesa que proporcionen al conjunt monumental de la zona. S'han conservat fatxades, restaurant-se amb una cuideu estètica.

Hui en dia, Rubielos seguix amb ploma la seua història entorn de temps passats; amb atenció i sense oblidar el que en un temps va ser i continua sent. L'any 1980 va ser declarat conjunt Històric- Artístic. En 1983 va rebre el premi Europa nostra a més de medalles de turisme del govern d'Aragó i un Premi Nacional del Ministeri de Transport, Turisme i Comunicacions.

Monuments a visitar

El poble compta amb un nucli urbà antic molt ben conservat, premiat amb el premi Europa nostra en 1983. De les set antigues entrades al recinte murallat, tan sols es conserven dos: el portal de Sant Antoni i el del Carme (antic de Santa Maria), l'ajuntament renaixentista del segle XVI, antiga llotja del poble, diverses ermites (com les de Sant Roc, Sant Antoni, Sant Miquel, Santa Anna i Santa Isabel) i cases de la noblesa com la dels comtes de Florida, comtes de Creixell etc. Destaquen, peculiarment, les llindes de les portes de moltes casa, que encara conserven de l'època medieval tallats en la pedra símbols o objectes que es referien a la professió de la persona que l'habitava o símbols el significat de la qual no ha sigut confirmat i que es pensa podien pertànyer a antigues societats secretes de l'edat mitjana (destaca una Tau temperaria). Com a anècdota, i a causa de la realització en forja dels fanals del poble, es diu que no hi ha dos iguals, ja que en elles es representen diversos objectes o animals. La importància arqueològica d'esta regió ha donat lloc a l'obertura fa pocs anys d'un centre de Dinópolis junt amb el poble on s'hagen nombrosos fòssils trobats per la zona (coneguda com a regió Ambarina, nom del centre de Dinópolis en Rubielos de Mora).

Junt amb la veïna Mora de Rubielos constituïx un important atractiu per al turisme de la regió. A més de pel seu atractiu historicocultural, també destaca el "bou embolao" i el bou de soga en les festes de Rubielos. El primer sol fer-se tots els caps de setmana d'Estiu, a la nit, i porta un yuguete (que es col·loca previ al començament del bou, en la Plaça de l'Església o la Plaça dels Lleons, en un pilar) amb dos boles amb cànem que porten foc, sobre el llom s'estén fang perquè l'animal no patisca cremades. El bou de soga (o bou ensogado) té més ampli recorregut que l'embolat i va lligat per una soga i els mossos són els encarregats de portar al bou pels carrers del poble.

Festes i tradicions

Festes de Sant Antoni Abad: 17 de gener (se celebren el dissabte més pròxim a esta data).
Festes de Carnestoltes.
Setmana Santa.
Festa de Sant Miquel (1 de maig).
Festes de Sant Joan (24 de juny o el cap de setmana més pròxim).
Festes del Carme (16 de juliol).
Festival Porta del Mediterrani durant el mes d'agost.
Cap de setmana medieval la segona quinzena d'agost.
Les festes patronals el 14, 15 i 16 de setembre.
Les festes del Pilar, el 12 d'octubre.

Directori d'hostelería i turisme rural

A continuació, mostrem una llista de hostals, hotels, bars y cases de turisme rural de Rubielos de Mora.