RÀFOL DE SALEM

Localitzada entre les valls de Xàtiva i Alcoi, a mitjan camí entre València i Alacant, i a mitjan camí també entre la marina de Gandia i la planura manxega, al recer de la serra de Benicadell, es troba el poble del Ràfol de Salem, que compta amb 456 habitants. En l’actualitat la localitat viu dels qui treballen en els sectors secundari i terciari de l’economia; però conserva encara tot l’aspecte encisador del vilatge rural, llaurador i manufacturer, que fou durant el segle passat.

El clima és d’un mediterrani molt dolç: de temperatures moderades (17º C de mitjana anual) i de pluges relativament abundants (650 litres/metre quadrat/any), que es concentren fonamentalment en temporals de llevant, durant la tardor, la primavera i l’hivern. La vegetació dominant a la serra és el pinar, per degradació del carrascar primigeni i ulterior repoblació forestal. Els pins proporcionen recer a un sotabosc o matollar de coscoll, romer, argelaga, esbarzer i uns altres arbusts sovint punxonosos. Al bancalat, hi predominen els conreus mediterranis: l’olivera, la vinya i els fruiters de pinyol; els garrofers, els ametlers i les figueres (més abundants antigament), i les hortalisses.

 El pla de la Vall d’Albaida és un mantell profund de terra blanca, que, esculpit durant mil·lennis pels agents meteorològics, ofereix a la vista una epidermis onejant de llomes arrapades per barrancs; transformades per llauradors ibers, romans i àrabs en escales de bancals, la majoria de secà. La blancor que impregna el paisatge justifica el nom que els musulmans de l’edat mitjana atorgaren a la comarca: al-Baydä’, “la Terra Blanca”.

Bona part del territori municipal del Ràfol de Salem el conformen, en efecte, secans blanquinosos de terra de “tap” o “pedra llacorella”. En les parts més arrimades a les rieres dels barrancs i a les hortes de regadiu tradicional –enriquides amb adobs orgànics durant moltes generacions- la terra de llauró s’ha impregnat d’una tonalitat més fosca. A la Serreta del Ràfol, que és un braç de roca de penyal de Benicadell –com si la serra allargara la mà cap al pla- hi predomina la pedra blancs o grisenca, calcària. No obstant això, pels voltants del Ràfol aflora en superfície un nivell subjacent del terreny, on es barreja l’argila (terrers de vetes rogenques i vetes blavoses entreverades) amb la pedra d’algeps (més aïnes grisa).

Precisament fou l'argila -la matèria de la qual fórem creats els humans, segons les Escriptures- la que justificà la fundació del poble del Ràfol ara fa molts, moltes segles. I és que el Ràfol de Salem, com la majoria dels pobles menuts de la Vall d'Albaida, fou en origen una minúscula alqueria de musulmans, que els àrabs anomenares Raff al-Gïbz, "l'Obrador d'Argila" (Rafalgeps, en documents medievals). Pot ser que hi haguera algun secà i alguna horteta pels encontorns de la qarya primitiva o alqueria dels moros. Però allò que justificava la presència i l'assentament de pobladors en temps d'al-Àndalus era la terrisseria, la manufactura de rajoles, cossis i gerres.

Amb el temps, els àrabs aplicaren en diminutiu a Raff, i quedà fixada la denominació de Ràfol, dit així mateix 'de Salem', perquè es trobava dins la senyoria feudal de la Foia de Salem (segles XIV-XIX). Aquesta baronia, que pertangué als Sabata de Calataiud (comtes de Real) i als Bellvís (marquesos de Bèlgida), comprenia, a banda del Ràfol, els actuals municipis veïns de Salem i Beniatjar. En el segle XVI el Ràfol compartia l'actual territori municipal amb un antic poblat d'agricultors, l'Alcúdia de Beniatjar, que quedaria buit i abandonat a partir del 1906, a causa de l'expulsió dels moriscos. Els senyors de la baronia de la Foia decidiren que seria més convenient repoblar amb cristians vells -valencians- únicament el Ràfol. I així ho feren, el 18 de juliol de 1611, data de l'atorgament de la 'carta pobla', per a unes quaranta famílies de colons.

L'estancament econòmic del segle XVII s'explica per la sobreexplotació feudal que patien els vassalls rafolins per part dels barons; cosa que motiva llur participació destacada en la revolta antifeudal de la Segona Germania (1693). Durant els segles XVIII i XIX la població es desenvoluparia gràcies a una economia de subsistència llauradora, complementada amb el mercadeig dels productes excedentaris del camp: l'oli i el vi del secà; la seda dels cucs, alimentats de fulls de les morera; les teules, rajoles, llibrells, cadufs i gerres que obraven tots els estius a la gerreria i als diferents teulars del poble, etc. Així les coses, el Ràfol de Salem agricultor i gerrer de 1860 arribà a comptar amb 709 habitants.

Al llarg del segle XX, els diferents sectors de l'economia tradicional -l'agricultura, la molineria farinera, l'almàssera de fer oli, la gerreria i la teuleria, les granges, etc.- anirien entrant en crisi. Això, juntament amb la mancança de llocs de treball en la indústria i el comerç, ha provocat en les últimes dècades un èxode progressiu de rafolins cap als pobles veïns, com Castelló de Rugat, o cap a les ciutats: Gandia, València, etc. El pitjor moment es visqué tal volta a conseqüència de la crisi de les fàbriques de rajola (1981-1982), que desencadenà la pèrdua del 29% de la població entre el 1981 (533 habitants) i el 1994 (373 habitants). De fet, i fins a fa pocs anys, el Ràfol de Salem era un municipi decadent i relativament envellit, de moltes cases buides i pocs xiquets jugant pels carrers.

Però les voltes que pega el món han ajudat a canviar la cosa. I així, en l'actualitat el Ràfol de Salem és un municipi que es recupera demogràficament i acull famílies joves de nouvinguts; que restaura el patrimoni natural i cultural; que promou instal·lacions museístiques i establiments d'hosteleria rural; que s'enjardina per a fomentar la qualitat de vida; un poble que visiten milers de persones al llarg de l'any, gràcies al modern desenvolupament del turisme rural.

Festes

PORRAT DE SANT BLAI

Durant el dia 3 de febrer se celebra al Ràfol de Salem el Porrat en honor a Sant Blai, amb la representació del miracle de Sant Blai el diumenge anterior a la festivitat.

Es reparteix el pa beneït a totes les persones que assisteixen a la localitat després de la Missa, durant el dia es canten els goigs en ​​honor a Sant Blai. Així com, es realitzen diverses activitats, exposicions, tallers, jocs, mercat medival...

FESTES PATRONALS                       

Les festes patronals del Ràfol de Salem tenen inici la primera setmana d’Agost. Aquestes festes es celebren en honor al Diví Salvador. Les festes del Ràfol de Salem dediquen cada dia a un motiu distint, com la festivitat dels jubilats en honor a Sant Tomás; la festivitat dels joves en honor a la divina Aurora i divina Pastora; i la festivitat del Diví Salvador que se celebra el dia 6 d’Agost.

A més, les festes estan animades amb activitats per a tota la població com tallers, teatres i orquestra per la nit. També es donen actes tradicionals com concerts de dolçainers i tabaleters, concerts de bandes de música, passacarrers, sopars al carrer, despertaes, processons en honor als crists i al patró, concursos deportius, etc. A més a més, la setmana anterior a les festes hi ha un concurs de Paelles. I molt típic en totes les poblacions valencianes, són els castells de focs d’artifici per la nit.